# started 2014-08-17T08:51:43Z "Un adagi (del llat\u00ED adagium), altrament dit m\u00E0xima, \u00E9s una sent\u00E8ncia moral, un refrany o una norma, manifestada en llenguatge conc\u00EDs i ponderat, que cont\u00E9 una regla de comportament moral o profit\u00F3s."@ca . "Una abadia (del llat\u00ED abbatia, que deriva del siri\u00E0 abba, que vol dir \"pare\") \u00E9s un monestir cristi\u00E0 governat per un abat o abadessa, que \u00E9s el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.Per tal que un monestir es regeixi per un abat i tingui categoria d'abadia, cal que es compongui d'un m\u00EDnim de quinze monjos amb els vots solemnes fets."@ca . "L'arqueologia submarina o subaqu\u00E0tica \u00E9s una branca de l'arqueologia que estudia el passat a partir de les restes materials d'origen hum\u00E0 trobades en mars o llacs, principalment restes de naufragis, per\u00F2 tamb\u00E9 ports o poblacions que han quedat submergides per causes diverses."@ca . "L'acampada o c\u00E0mping (de l'angl\u00E9s camping) \u00E9s una activitat comunament a l'aire lliure que implica passar una o m\u00E9s nits en una tenda, carpa o caravana, generalment amb la finalitat d'allunyar-se de la civilitzaci\u00F3 i gaudir de la naturalesa. No obstant aix\u00F2, existeixen acampades amb altres fins, enmig de la civilitzaci\u00F3 o fins i tot sota sostre, com \u00E9s el cas dels refugiats per cat\u00E0strofes naturals o fins i tot el de manifestants.Acampar \u00E9s una activitat que va esdevenir popular a principis del segle vint. Els aficionats a l'acampada freq\u00FCenten paratges nacionals o altres llocs d'inter\u00E9s natural.L'acampada tamb\u00E9 es pot fer servir com a alternativa barata d'allotjament per als assistents a esdeveniments que duren alguns dies, com festivals de m\u00FAsica o trobades esportives. En aquestos casos, els organitzadors ofereixen un terreny d'acampada i alguns serveis b\u00E0sics. En qualsevol cas, el c\u00E0mping no necess\u00E0riament s'ha de relacionar amb una alternativa barata: hi ha una \u00E0mplia gamma de preus, depenent del renom, la hist\u00F2ria i els serveis que ofereixi el c\u00E0mping."@ca . "L'alpinisme \u00E9s un esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades, generalment d'un cert grau de dificultat. \u00C9s considerat habitualment una de les modalitats del muntanyisme."@ca . "Un accident geogr\u00E0fic \u00E9s una unitat geomorfol\u00F2gica. En general, els accidents geogr\u00E0fics es defineixen per la seva forma, superf\u00EDcie, i ubicaci\u00F3 en el paisatge. Com a part del terreny, s\u00F3n tamb\u00E9 elements topogr\u00E0fics. Els accidents geogr\u00E0fics es classifiquen per caracter\u00EDstiques com l'elevaci\u00F3, el pendent, l'orientaci\u00F3, l'estratificaci\u00F3, l'exposici\u00F3 de roca i els tipus de s\u00F2l. Exemples d'accidents geogr\u00E0fics s\u00F3n els penya-segats, les valls, etc\u00E8tera. Els oceans i continents s\u00F3n els accidents d'ordre m\u00E0xim. Els elements gen\u00E8rics dels accidents geogr\u00E0fics s\u00F3n aquelles parts que poden observar-se, com les fosses, els canals, les crestes, els passos, els estanys, els plans, etc\u00E8tera. Sovint es pot extraure models digitals d'elevaci\u00F3 usant algunes t\u00E8cniques autom\u00E0tiques o semiautom\u00E0tiques.Diversos factors, des de la tect\u00F2nica de plaques a l' erosi\u00F3 i la sedimentaci\u00F3, poden generar i alterar accidents geogr\u00E0fics. Altres factors biol\u00F2gics tamb\u00E9 poden influir-hi, com \u00E9s el cas de les plantes en el desenvolupament de les dunes i els saladars i dels corals i algues en la formaci\u00F3 d'esculls.Molts dels termes no s'apliquen \u00FAnicament a caracter\u00EDstiques de la Terra, ja que tamb\u00E9 poden ser usats per a descriure caracter\u00EDstiques de la superf\u00EDcie d'altres planetes i objectes semblats en l'Univers."@ca . "El terme addicci\u00F3 \u00E9s utilitzat en un ventall ampli de contexts per a descriure una inclinaci\u00F3, una obsessi\u00F3, una obligaci\u00F3 o una depend\u00E8ncia f\u00EDsica o psicol\u00F2gica excessiva. Alguns exemples d'addicci\u00F3 poden ser l'addicci\u00F3 a les drogues (drogoaddicci\u00F3), als videojocs, al joc (ludopatia), al tabac (tabaquisme), a l'alcohol (alcoholisme), a l'ordinador, a la pornografia, al menjar, entre altres.En terminologia m\u00E8dica, una addicci\u00F3 \u00E9s un estat en qu\u00E8 el cos dep\u00E8n d'una subst\u00E0ncia per a funcionar normalment, i desenvolupa una depend\u00E8ncia f\u00EDsica cap a aquesta, com en el cas de la drogoaddicci\u00F3. Quan la droga o la subst\u00E0ncia de qu\u00E8 alg\u00FA dep\u00E8n se li retira, aix\u00F2 causa en el malalt una s\u00EDndrome d'abstin\u00E8ncia, que presenta un conjunt caracter\u00EDstic de s\u00EDmptomes. En el camp de la psicologia, una addicci\u00F3 no est\u00E0 associada necess\u00E0riament amb un \u00FAs abusiu d'una subst\u00E0ncia, ja que aquesta forma d'addicci\u00F3 es pot generar fins i tot seguint la medicaci\u00F3 d'un tractament m\u00E8dic convencional, prescrit per un metge.L'OMS, per exemple, ha utilitzat els termes \"habituaci\u00F3\", \"farmacodepend\u00E8ncia\", \"\u00FAs perjudicial\" i altres per a referir-se a l'\u00FAs de subst\u00E0ncies, cosa que reflecteix la discussi\u00F3 a l'interior dels diversos comit\u00E8s que s'han format per discutir el tema.En l'actualitat existeix un cert consens, no completament acceptat, que distingeix almenys dos fen\u00F2mens relacionats amb l'\u00FAs de subst\u00E0ncies psicoactives: addicci\u00F3 i depend\u00E8ncia. Aquests dos fen\u00F2mens s\u00F3n completament diferenciables tant en la cl\u00EDnica com en la neurobiologia, conducta i tractament. Tanmateix, els dos grans manuals de consens al voltant dels trastorns psiqui\u00E0trics (el DSM IV de l'American Psychiatric Association, i la CIE-10, de l'OMS) presenten una barreja dels seus signes caracter\u00EDstics.Originalment, addicte era qui seguia cegament al l\u00EDder, sense criticar ni dir res (en llat\u00ED a-dicti: 'no dicci\u00F3'). Despr\u00E9s es va anomenar addictus a un 'esclau' per deutes. D'all\u00E0 addictio: 'adjudicaci\u00F3, cessi\u00F3 al millor postor, consagraci\u00F3, dedicaci\u00F3'.No obstant aix\u00F2, l'\u00FAs com\u00FA del terme addicci\u00F3 ha ampliat el seu camp sem\u00E0ntic a la depend\u00E8ncia psicol\u00F2gica. En aquest context, s'utilitza el terme en la drogoaddicci\u00F3 i els problemes d'ab\u00FAs de subst\u00E0ncies, per\u00F2 tamb\u00E9 es refereix als comportaments que no es reconeixen generalment com a problemes d'addicci\u00F3, com l'addicci\u00F3 al menjar, al joc o als ordinadors. En aquest tipus d'accepci\u00F3, el terme denota el comportament compulsiu d'un individu en realitzar alguna activitat espec\u00EDfica, tot i les conseq\u00FC\u00E8ncies perjudicials que pugui tenir per a la seva salut, el seu estat mental o la seva vida social."@ca . "Un \u00E0bac (del llat\u00ED ab\u0103cus, i grec \u03AC\u03B2\u03B1\u03BE-\u03B1\u03BA\u03BF\u03C2, que significa \"taula\") \u00E9s una eina per al c\u00E0lcul manual d'operacions aritm\u00E8tiques, que consisteix en un marc amb filferros paral\u00B7lels per on es fan c\u00F3rrer boles. S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes, etc\u00E8tera.L'\u00E0bac generalment s'utilitza per realitzar les operacions aritm\u00E8tiques b\u00E0siques (suma, resta, multiplicaci\u00F3 i divisi\u00F3).A m\u00E9s dels \u00E0bacs basats en boles o pedres tamb\u00E9 s'han desenvolupat \u00E0bacs que fan servir els nombres decimals. El primer va ser l'\u00E0bac de Gerbert, que el va inventar al voltant de l'any 1000 despr\u00E9s d'haver apr\u00E8s els nombres decimals a Vic i a Ripoll sota la protecci\u00F3 del comte Borrell II de Barcelona. L'\u00C0bac neperi\u00E0 incorpora unes regletes que contenen la taula de multiplicar facilitant aquesta operaci\u00F3 que amb l'\u00E0bac de Gerbert requereix la memoritzaci\u00F3 de les taules. Les regletes de Genaille-Lucas milloren les de Napier i permeten llegir directament el resultat de la multiplicaci\u00F3 sense fer sumes interm\u00E8dies.A l'Am\u00E8rica precolombina tamb\u00E9 s'havien desenvolupat instruments de c\u00E0lcul basats en boles anomenats yupana i un sistema d'enregistrament de dades i nombres anomenat quipu. El seu funcionament es desconeix perqu\u00E8 els espanyols varen prohibir-ne i perseguir-ne l'\u00FAs i ensenyament. Els investigadors creuen que el yupana es feia sevir emprant els nombres de Fibonacci."@ca . "L'Atomium \u00E9s un monument constru\u00EFt a Laeken amb motiu de la Fira Mundial de l'any 1958, celebrada a Brussel\u00B7les, que s'ha convertit en un aut\u00E8ntic s\u00EDmbol de la capital de B\u00E8lgica. Realitzat en acer i alumini, el conjunt representa un cristall de ferro de 102 m d'altura, 30 m de longitud i 18 m de di\u00E0metre, amb 9 esferes representant els \u00E0toms de ferro."@ca . "Les arts pl\u00E0stiques s\u00F3n les que es plasmen en objectes f\u00EDsics: els edificis (arquitectura), els volums materials (escultura), els colorants sobre una superf\u00EDcie (pintura i altres Belles Arts).Des del punt de vista dels elements compositius, en l'arquitectura s\u00F3n els espais, en l'escultura s\u00F3n els volums, en la pintura s\u00F3n els colors i les textures, i en el dibuix \u00E9s la l\u00EDnia o el clarobscur. L'arquitectura i l'escultura necessiten les tres dimensions. La pintura i el dibuix s'han realitzat tradicionalment sobre superf\u00EDcies planes (teles, paper, cartr\u00F3, fusta), per\u00F2 les tend\u00E8ncies m\u00E9s avantguardistes proposen nous suports per aquestes expressions gr\u00E0fiques.Cal tenir present que les arts din\u00E0miques tamb\u00E9 es poden representar en objectes f\u00EDsics, per\u00F2 que no s\u00F3n l'objecte art\u00EDstic en si mateix: per exemple, la m\u00FAsica \u00E9s un art din\u00E0mica (i no pas pl\u00E0stica) per molt que es pugui representar en una partitura o en un disc, ja que aquests objectes no s\u00F3n la m\u00FAsica en si mateixa, la qual nom\u00E9s \u00E9s tal en forma sonora."@ca . "L'arquitectura \u00E9s l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures f\u00EDsiques. Una definici\u00F3 m\u00E9s ampla tamb\u00E9 inclouria el disseny de tot l'ambient o entorn constru\u00EFt: des de l'urbanisme, passant per l'urbanisme, fins al disseny de mobles. \u00C9s una de les sis belles arts. El professional que desenvolupa aquesta disciplina s'anomena arquitecte: planifica el projecte i sovint dirigeix les obres. Determinats edificis o altres construccions s\u00F3n percebuts com a s\u00EDmbols culturals i pol\u00EDtics i en algunes ocasions com a obres d'art, ja que poden ser considerats prim\u00E0riament en funci\u00F3 de la seva forma o estructura sensible o de la seva est\u00E8tica. El mot arquitectura ve del grec \u00AB\u03B1\u03C1\u03C7\u00BB (cap, xef, qui t\u00E9 el comandament) i \u00AB\u03C4\u03B5\u03BA\u03C4\u03C9\u03BD\u00BB (constructor o fuster). Aix\u00ED tenim que pels antics grecs l'\"arquitecte\" era el cap de la construcci\u00F3 i l'arquitectura era la t\u00E8cnica o l'art de qui projecta i construeix els edificis i les estructures; pels antics grecs, el mot \u00AB\u03A4\u03B5\u03C7\u03BD\u03B7\u00BB (techne) significa art o capacitat de fer alguna cosa.de El disseny arquitect\u00F2nic \u00E9s impulsat principalment per la manipulaci\u00F3 creativa de la massa, l'espai, el volum, la textura, la llum, els materials, els pl\u00E0nols, i els elements pragm\u00E0tics, com ara els costos, la construcci\u00F3 i la tecnologia, per tal d'assolir un fi que \u00E9s est\u00E8tic, funcional i, sovint, art\u00EDstic. Aix\u00F2 distingeix l'arquitectura de l'enginyeria, la qual s'impulsa principalment per la manipulaci\u00F3 creativa dels materials i les formes, en rec\u00F3rrer als principis cient\u00EDfics i matem\u00E0tics.Diverses civilitzacions hist\u00F2riques sovint s\u00F3n conegudes principalment a trav\u00E9s de les seves metes arquitect\u00F2niques, aix\u00ED com \u00E9s el cas de diverses ciutats, regions i cultures. Alguns edificis, com ara les pir\u00E0mides d'Egipte i el Colosseu rom\u00E0 s\u00F3n s\u00EDmbols culturals, i constitueixen una important baula de la consci\u00E8ncia p\u00FAblica."@ca . "L'aikido \u00E9s una art marcial japonesa pertanyent a la classificaci\u00F3 de gendai budo, nom que reben les arts marcials modernes. Va ser fundat a principis del segle XX pel mestre japon\u00E8s Morihei Ueshiba, conegut pels aikidokes com a \u014C sensei (\"Gran Mestre\"). La paraula aikido (\u5408\u6C17\u9053) est\u00E0 formada per tres vocables japonesos, que signifiquen aproximadament: Ai = uni\u00F3, fusi\u00F3, coordinaci\u00F3, harmonia Ki = energia, esperit, al\u00E8 vital Do = via ,cam\u00ED, manera de viureEn conseq\u00FC\u00E8ncia es diu que l'aikido \u00E9s la via que ensenya a establir l'harmonia amb un mateix, amb els altres i amb l'univers sencer. Tamb\u00E9 es defineix com la via de coordinaci\u00F3 de l'energia del cos i la ment: \"Unifica't perqu\u00E8 puguis establir l'harmonia interna que et permetr\u00E0 actuar en harmonia amb l'oponent\". T\u00E8cnicament hom considera amb un cert consens que l'aikido \u00E9s fill de la Daito Ryu Aikijutsu (escola de jujutsu el representant m\u00E9s conegut de la qual -a banda de ser professor de Morihei Ueshiba- va ser Sokaku Takeda).A m\u00E9s, Ueshiba va estudiar altres arts marcials, algunes t\u00E8cniques o estrat\u00E8gies de les quals tamb\u00E9 van ser incorporades a l'aikido tot fent-lo evolucionar.Encara que n'existeixen estils molt diferents amb molt diferents aproximacions a la pr\u00E0ctica, aquesta se sol caracteritzar pels seg\u00FCents trets: No hi ha kata ni pr\u00E0ctica en solitari. Una persona (anomenada tori, nage o shite) repeteix les t\u00E8cniques demostrades per l'instructor ajudada per una o m\u00E9s persones (anomenades uke o aite) que li llencen els atacs \"idealitzats\" necessaris per a practicar la dita t\u00E8cnica. Al cap d'unes quantes repeticions hi ha una inversi\u00F3 (o rotaci\u00F3 en el cas de m\u00E9s d'un \"atacant\" de papers). Les t\u00E8cniques de \"m\u00E0 buida\" se solen complementar o refor\u00E7ar amb l'aprenentatge de t\u00E8cniques amb (o contra) armes. Per no prendre mal se n'utilitzen unes d'especials anomenades Tanto (\"sabre petit\"), amb la mida i la forma d'un ganivet. Bokken (\"sabre de fusta\"). Jo (\"bast\u00F3\"), d'uns 128 cm de llargada. Bo (\"bast\u00F3 llarg\") amb una llarg\u00E0ria equivalent a l'al\u00E7ada del que la utilitza des del terra fins al nas. Es troba m\u00E9s a prop de les arts marcials de lluita (per constar \"grosso modo\" de projeccions i luxacions) que de les de percussi\u00F3 (boxa i/o cops de peu). Hom insisteix molt en la continu\u00EFtat i la flu\u00EFdesa dels moviments, a la respiraci\u00F3 i a estar atent a l'\"adver