# started 2014-08-16T14:19:05Z "Ul LSI - Lessico dialettale della Svizzera italiana l'\u00E8 un vucabulari in 5 vul\u00FCmm, presentaa ul 13 disembar 2004 l \u00E8 stai ul LSI, che l cuata t\u00FCtt i varietaa lumbaart parlaa in di terit\u00F2ri svizzer. C\u00FCraa del Centro di dialettologia e di etnografia del Cantone Ticino (CDE), ul LSI ('ul L\u00E8ssich') l \u00E8 la ris\u00F3rsa s\u00FCla lengua lumbarda p\u00FCss\u00E9e granda p\u00FCblicada fin ad\u00E8ss (p\u00FCss\u00E9e de 4.500 pagin e ca. 57.000 less\u00E9ma cun p\u00FCss\u00E9e de 190,000 variaant parlaa)."@it . "L'Internet l'\u00E8 staa inventaa in del 1969 e el se ciamava ARPANET. In prinyipi l'eva ona red privada per i comunicazion militaj e universitaj de l'Am\u00E8rega, poeu la s'\u00E8 spantegada e l'\u00E8 devegnuda famosa in tutt el mond. In del 1993 la s'\u00E8 povuda slarg\u00E0 semper pussee grazzia al WWW, che l'\u00E8 staa creaa al CERN. La red de l'Internet l'\u00E8 deviduda in sitt e l'\u00E8 piena de speranz: se p\u00F2 trov\u00E0 pradegament tutt quell che vun el gh'ha bus\u00F2gn, sia informazion che per\u00F2 anca pericoj com\u00E8 i virus.Par navig\u00F2 in du l'Internet, ga vori una cunnessiun, un computer e un Web browser.Anca la p\u00F2sta eletr\u00F2nega (ciamada in Ingles e-mail) l'\u00E8 basada su l'Internet."@it . "La paella l'\u00E8 un piatt da riis (arros in catal\u00E0n), uriginari da la lag\u00FCna albufarenca, in la resgjun nat\u00FCrala da la Ribera Baixa del X\u00FAquer, al s\u00FC\u00FCd da Val\u00E8ncia citaa, che sa mangja int ogni ucasiun, specialmeent cur che v\u00FCn al sa tr\u0153va in cumpagn\u00EDa d'amiis o int i f\u0153ch, al s\u00E0bet, dum\u00E8nega u ai feest tradizziunall. A ghe n'\u00E8 un bel puu da variaant. Ul nomm al deriva dal latin patella.La duvaress, da tradizziun, vess cugnuss\u00FCda cuma arr\u00F2s a la paella u arr\u00F2s in paella a la valenciana; per\u00F2 ul nomm paella al s'\u00FCtiliza pal piatt da riis gjanm\u00F2 c\u00F2tt, insc\u00ED cuma pal recipieent, ul qual al \u00E8 un recipieent da ferr, da basa circ\u00FClaar i da m\u00E0rgin inclinaaa, e da altezza bassa, cun d\u00F2 man\u00E8i.La paella era in principi un mangj\u00E0 s\u00E9mplis, che al sa faseva cunt i quatru ropp che s'eva a purtada da man, ins\u00E8ma al riis: un tuchell da carna (cun\u00E8i, pulastar, \u00E0natra, p\u00F2orch), la verd\u00FCra (corn\u00E8tt, fas\u0153ui, tumatt, articj\u00F2cch, faaf, \u00E0i freesch, br\u00F2cul), \u0153li, aqua, zafran e la saal.Cul pass\u00E0 dal teemp, a l'\u00E8 andada sufisticant-us int i restaurant, pudeent cust\u00E0 un bell puu da danee, surat\u00FCtt se cun fr\u00FCtt da maar: g\u00E0mber, regusta, etc.Gjo da bass a gh'\u00E8 una lunga lista da riis in paella, o riis secch, per\u00F2 cunt ogni tipi d'ingredieent: riis n\u00E9gar cunt una basa da pess e la tinta dal calamaar, riis a banda cunt dum\u00E0 al br\u0153ud da pess e i fr\u00FCtt da maar, riis a la scig\u00FAla e merl\u00FCzz, etc.Un seguunt tipi di riis valencian, i sar\u00EDen quii faa al furn arrossos melosos cun cass\u0153la da teracota i, \u00FCltim, i arrossos caldosos, cuma ul famuus riis ai fas\u0153ui e raaf."@it . "El buddism l'\u00E8 la religon (o la filosofia) basada sora i insegnament de Siddharta Gautama (che l'\u00E8 deventaa el Buddha).Questa religion ch\u00EC la toeu origen in de l'India e la se diffond osca a l'Asia cental, el Tibet, el Sri Lanka, el sud-est de l'Asia, la Cina, la Corea e 'l Giappon. Incoeu, el buddism l'\u00E8 deventaa relativament popolar anca in del mond occidental. Se calcola che gh'hinn intra 230 e 500 milion de buddista al mond. Siddharta Gautama a l'era fioeu d'ona fameja ricca e influenta. Per\u00F2, a l'etaa de 29 agn el bandona tutta la soa ricchezza e 'l comenza ona vita d'asceta, con l'and\u00E0 in gir per el mond. El s'introduiss al cognossiment di upanishads e, a l'etaa de 35 agn, el conseguiss quell che l'eva dree a cerc\u00E0: immobel al pee d'on arbor per quarantanoeuv d\u00EC, el descovriss el misteri de la liberazion, el nirvana. Insc\u00EC, el se convertiss in del Budda, che 'l voeur d\u00EC l'\"Inluminaa\". El moeur a l'etaa de 80 agn, dopo d'av\u00E8 ottegnuu per primm la fin del desideri e de l'azion (quell ch\u00EC l'\u00E8 'l nirvana).Despoeu la soa inluminazion, el comenza a cunt\u00E0 s\u00F9 in gir el s\u00F2 dharma, o la veritaa buddista. El nucli del Buddism l'\u00E8 faa s\u00F9 del Sermon di Quatter Nobel Veritaa:Tucc i vit l'\u00E8 piena de patiment, de frustazion denanz a quanto l'\u00E8 brev e curt el mond, che 'l muda semper. Gh'\u00E8 negott de stabel, el scappa via tusscoss.L'origin del patiment la se troeuva in del magon de viv, in del desideri de realizz\u00E0ss, de 'v\u00E8ggh la robba.El patiment el se smorza via cont el smorz\u00E0 la sed de viv, de god, de f\u00E0 s\u00F9 robb.El cammin che 'l menna al Nirvana l'\u00E8 'l nobel cammin di vott pass. Chi che 'l ghe va dree el se vesina a l'inluminazion.I vott pass hinn quei ch\u00EC:Cognoss ben benon i quatter veritaa.Deslontan\u00E0ss de l'odi e de l'invidia.D\u00EC minga bosii, tras\u00E0 minga via i paroll.Comport\u00E0ss ben.Guadagn\u00E0ss de viv senza f\u00E0 del mal.Ispir\u00E0 di bonn azion.And\u00E0ggh minga adree ai desideri.F\u00E0 de la meditazion."@it . "El Tibet (Tibetan: \u0F56\u0F7C\u0F51\u0F0B, Bod, parnunziaa 'p\u00F6' in dal dialet da Lhasa; cines: \u897F\u85CF, pinyin: X\u012Bz\u00E0ng; grafia vegia: Thibet) l'\u00E8 na regiun da l'Asia Centrala e la patria del p\u00F2pul tibetan. Cunt un'elevaziun media da 4.900 meter, l'\u00E8 suvent ciamaa ul 'tecc dal muunt'. T\u00FCtt (o la pi\u00FCpart) dal Tibet st\u00F2rich (a segunt dala definiziun) l'\u00E8 stai oc\u00FCpaa dala Rep\u00FCblica dal P\u00F2pul Cinesa in dal 1950.az:Tibet"@it . "Emili De Marchi, nassuu a Mil\u00E0n in del 1851 e m\u00F2rt semper a Milan in del 1901, l'\u00E8 staa professor de stil a la Academia Leteraria de la soa cit\u00E0 del 1883 fina al 1900. I s\u00F2 romanz pussee famos ('Il cappello del prete', 'Demetrio Pianelli' in tra i alter) hinn staa scrivuu gi\u00F2 in lengua taliana, ma el s\u00F2 capolavor l'\u00E8 la pr\u00F2sa milanesa 'Milanin, Milanon', publicada d\u00F2po la soa m\u00F2rt in del 1902, in de la qual el De Marchi scrivend 'rabios' (insc\u00EC el dis) a on am\u00ECs (el Carlin), el parla dij cambiament de la soa cit\u00E0, che l'\u00E8 adree a divent\u00E0 una metr\u00F2poli ma la ris'cia de perd la soa identid\u00E0 popolar.El De Marchi l'ha anca scrivuu racont per i fioeu e l'\u00E8 staa on gran studios de la leterad\u00F9ra; in del 1882 l'ha publicaa el liber sora 'Lettere e letterati del sec. XVIII' (L\u00E8ter e leteraa del segol XVIII)"@it . "Meneghin l'\u00E8 ona maschera milanesa de origin incerta, introducida in del teater in del '600 dal Carl Maria Maggi ch'el gh'ha daa l'imagin popolar che tucc cognossen anca al d\u00EC d'incoeu. El Carl Porta l'haa cuntribuii a fall divent\u00E0 pussee popolar. Se pensa ch'el n\u00F2mm el vegn de Domenico. A la mit\u00E0 del '800 el Meneghin l'\u00E8 diventaa on simbol de libertaa contra la dominazion forestera de la Lumbardia.In del Carnaval ambrosian el Meneghino el se compagna cont on'altra maschera popolar milanesa: la Cecca."@it . "La literadura original in milanes l'\u00E8 composta inanzitutt de un gran numer de poetta dialettal, che in d'on quaj cas gh'hann avuu una gran celebrit\u00E0 (Carl Porta, Tomas Grossi, Emilio De Marchi, Carl Maria Maggi, Giusepp Parini, Delio Tessa in tra d'i alter) e de on quaj romanzee che l'haa scrivuu i s\u00F2 romanz direttament in milanes. Tra questi se p\u00F2dom regord\u00E0 del 'Pinzo', el suranomm de Camill Cima autor del romanz 'El Venter de Milan', e Vittori Crepaldi, autor de 'In bocca al L\u00F4ff').Divers poetta famos (Lisander Manzoni, Tomas Grossi) hann comp\u00F2st poesii in milanes, ma hann scrivuu i soo romanz in italian.G'hinn anca dij com\u00E9di scrivuu in milanes, per esempi quej del Edoard Ferravilla. Bonvesin de la Riva Tomas Grossi Lisander Manzon Emili De Marchi Carl Maria Maggi Delio Tessa"@it . "Bonvesin de la Riva (Bonvesin dra Riva in milanes antich; Bonvicinus de Rippa in latin; 1240 ca. - 1313) l'\u00E8 staa el primm e scriv gi\u00F2 in milanes in del secol XIII. Nassuu vers la met\u00E0 del 1200 e m\u00F2rt in del 1313, Bonvesin l'\u00E8 staa un fraa di Umiliati e l'ha ciappaa el s\u00F2 n\u00F2mm de la Ripa ticinesa, a Milan, in dove el Fraa l'haa sogiornaa del 1290. In del 1288 l'haa scrivuu in Latin 'De Magnalibus urbis Mediolani', un'opera elogiant la citt\u00E0 de Milan che l'\u00E8 andada perduda per secoi fina a quand l'\u00E8 stada ritrovada in del 1898 in de la Biblioteca Nacional de Madrid.La pupart d'i s\u00F2 \u00F2per hin de carater religios."@it . "Carl Maria Maggi (Milan, 3 Magg 1630-1699) l'\u00E8 staa un famos poeta e autor de cumedie en la lengua milanesa, famos anca per aver inventaa el personagg del servidor Meneghin che l'\u00E8 poeu divent\u00E0 la mascher\u00E0 pus\u00E8\u00E8 popular del carneval ambrosian e perfin el suranomm di tucch i milanes ."@it . "Dopo che i Austriegh hinn staa scasciaa foeura de tutta la Lombardia, i diversi Governi locai che s'eren creaa in quei d\u00EC l\u00EC s'hinn unii in d'on Governo Provvisori de Lombardia, el d\u00EC vott de april del 1848.El Governo, presieduu del Gabrio Casaa, el se poneva subit contra el Carlo Cattaneo, che l'era staa el vincidor di Cinch Giornad de Milan, perch\u00E8 in del menter che 'l Cattaneo el voreva l'indipendenza de la Lombardia in del quader de on'Italia federal, el Casaa e i s\u00F2 omen pensaven a l'annession de la Lombardia al Piemont, e infatt aveven ciamaa i Piemontes a d\u00E0ggh man forta cont el s\u00F2 esercit. 'Sto governo a l'era insc\u00EC amis del Regn de Sardegna che anca el minister de la guerra, el scior Pompeo Litta, l'\u00E8 staa sostituii quasi subit cont on piemontes, el Giacinto Provana.Col doper\u00E0 on mucc de demagogia, el governo provvisori l'ha 'bolii diversi tass e l'ha sbassaa i dazzi, col d\u00E0ggh origin a ona crisi economiga.De part militara, el comandant lombard, el general Teodoro Lechi, giam\u00F2 el vintises de marz, quand i Piemontes eren rivaa a Milan, l'eva suggerii al s\u00F2 comandant de imbarc\u00E0 l'esercit in sui i trenu per and\u00E0ggh adree al Radetzky in retirada, prima che 'l rivass a un\u00ECss cont el gross del s\u00F2 esercit bloccaa in del quadrilater. El comandant piemontes per\u00F2 l'ha scoltaa minga el consili, col permett insc\u00EC ai Austriegh de scapp\u00E0 in sicurezza e de incontr\u00E0ss cont i rinforz de Vienna.A bon cunt i Piemontes hinn riessii a batt i tognitt a Goit e a ciapp\u00E0 Peschiera sul Garda, voeuna di quatter citt\u00E0 del quadrilater.Intant a Milan tucc i cittadin mas'c eren ciamaa a vot\u00E0 per scern\u00EC se annettes al Piemont o rinvi\u00E0 la decision a dopo la guerra (la gh'era minga, per esempi, l'opzion de l'indipendenza). El vintinoeuv de magg gh'\u00E8 staa i resultaa: 561.002 s\u00EC contra 681 n\u00F2, insc\u00EC el vintott de giugn el parlament sardagnoeu, passada la paura ch'i Lombard ciamassen el trasferiment de la capital de Turin a Milan, hann approvaa l'annession.Ma quei robb ch\u00EC hinn staa inutil, perch\u00E8 l'esercit di Savoia l'\u00E8 staa battuu a Custoza, el 25 de luj. A quell pont el Governo Provvisori l'ha faa s\u00F9 on Comitaa de pubblica difesa cont el general Manfredo Fanti, el Pietro Maestri e 'l Francesco Restelli, ma 'sto comitaa l'ha faa quasi nanca in temp a reun\u00ECss che 'l quatter de agost i Piemontes hinn staa battuu arent a Milan e 'l s\u00F2 re Carl'Albert l'ha deciduu de domand\u00E0ggh on armistizzi al Radetzky.Insc\u00EC i soldaa del Regn de Sardegna s'hinn retiraa a ovest del Tisin, el Radetzky l'\u00E8 'ntraa a Milan e l'ha desfaa el Governo Provvisori, col mettegh al s\u00F2 post on Governador militar."@it . "Wikipedia (parnunziaa /\u02C8wiki\u02D1pe:\u02CCdj\u0250/) l'\u00E8 una enciclopedia l\u00EDbera e \u00FCniversal, dispunibila s\u00FCl web e scriv\u00FCda in culaburaziun intal Internet dai internauti stess druvanda un prugrama l\u00EDber wiki numinaa MediaWiki. L'\u00E8 stada fundada in del 2001 e ghe n'\u00E8 di versiun in 271 lengu. La version inglesa a l'\u00E8 la p\u00FCsee grosa e la Wikipedia in lumbard l'\u00E8 nas\u00FCda in del 2005. T\u00FCcc i Wikip\u00E9di insema i riven a p\u00FCssee da 60 miliun da v\u00EDsit al d\u00EC e l'\u00E8 v\u00FCn di des sit p\u00FCsee visitaa :."@it . "El r\u00E8gn Lombard-V\u00E8net (Talian: Regno Lombardo-Veneto - Todesch: K\u00F6nigreich Lombardo-Venetien) l'\u00E8 nassuu sotta el controll de l'Austria dopo de la restaurazion che l'\u00E8 vegnuda a la fin del period Napoleonigh. L'\u00E8 staa instituii el 9 de giugn del 1815 del Congress de Vienna, cont el Francesch II Duca de Milan e de Mantova ch'el divegn Francesch I del Lombard-Venet. Francesch I l'haa regnaa fina al 1835, e dopo de l\u00F9 l'\u00E8 vegnuu Ferdinand I de Asburgh-Lorena fina al 1848.El 22 de marz del 1848, a la fin di cinqu giornad de Milan la popolazion milanesa l'ha casciaa via i austriegh e l'haa nominaa un Govern Provvisori che l'\u00E8 poeu entraa a fa part del Govern Provvisori de Lombardia. In di d\u00EC seguent anca Venezzia la casciava via i austriach e la nominava un govern provvisori. L'esercit piemontes el vegniva in socors di Lombard (prima gu\u00E8ra de indipendenza) ma a la fin de luj el vegniva sconfitt a Custoza di Austriegh comandaa del Maresciall Radetzky che el d\u00EC 6 de agost e podeva rientr\u00E0 a Milan desmantegand el Govern Provvisori. Venezzia la riesiva a resist on ann ancam\u00F2, ma el 24 de agost del 1849 la gh'aveva de capitol\u00E0 anca lee.El regn Lombard-Venet el vegniva insc\u00EC ricostruii sotta el comand de l'imperador Francesch Giusepp I de Asburg-Lorena (soranominaa el Cecco Beppe del popol milanes), che l'era rappresentaa del Radetzky fina che quest l'\u00E8 mort in del 1858.In del 1859 el Piemont, dopo de la Segonda guerra de Indipendenza taliana, l'ha proce