# started 2014-09-02T08:16:43Z "L'Internet l'è staa inventaa in del 1969 e el se ciamava ARPANET. In prinyipi l'eva ona red privada per i comunicazion militaj e universitaj de l'Amèrega, poeu la s'è spantegada e l'è devegnuda famosa in tutt el mond. In del 1993 la s'è povuda slargà semper pussee grazzia al WWW, che l'è staa creaa al CERN."@it . "La paella l'è un piatt da riis (arros in catalàn), uriginari da la lagüna albufarenca, in la resgjun natürala da la Ribera Baixa del Xúquer, al süüd da València citaa, che sa mangja int ogni ucasiun, specialmeent cur che vün al sa trœva in cumpagnía d'amiis o int i fœch, al sàbet, dumènega u ai feest tradizziunall. A ghe n'è un bel puu da variaant."@it . "El buddism l'è la religon (o la filosofia) basada sora i insegnament de Siddharta Gautama (che l'è deventaa el Buddha).Questa religion chì la toeu origen in de l'India e la se diffond osca a l'Asia cental, el Tibet, el Sri Lanka, el sud-est de l'Asia, la Cina, la Corea e 'l Giappon. Incoeu, el buddism l'è deventaa relativament popolar anca in del mond occidental. Se calcola che gh'hinn intra 230 e 500 milion de buddista al mond. Siddharta Gautama a l'era fioeu d'ona fameja ricca e influenta."@it . "El Tibet (Tibetan: བོད་, Bod, parnunziaa 'pö' in dal dialet da Lhasa; cines: 西藏, pinyin: Xīzàng; grafia vegia: Thibet) l'è na regiun da l'Asia Centrala e la patria del pòpul tibetan. Cunt un'elevaziun media da 4.900 meter, l'è suvent ciamaa ul 'tecc dal muunt'. Tütt (o la piüpart) dal Tibet stòrich (a segunt dala definiziun) l'è stai ocüpaa dala Repüblica dal Pòpul Cinesa in dal 1950.az:Tibet"@it . "Meneghin l'è ona maschera milanesa de origin incerta, introducida in del teater in del '600 dal Carl Maria Maggi ch'el gh'ha daa l'imagin popolar che tucc cognossen anca al dì d'incoeu. El Carl Porta l'haa cuntribuii a fall diventà pussee popolar. Se pensa ch'el nòmm el vegn de Domenico."@it . "La literadura original in milanes l'è composta inanzitutt de un gran numer de poetta dialettal, che in d'on quaj cas gh'hann avuu una gran celebrità (Carl Porta, Tomas Grossi, Emilio De Marchi, Carl Maria Maggi, Giusepp Parini, Delio Tessa in tra d'i alter) e de on quaj romanzee che l'haa scrivuu i sò romanz direttament in milanes."@it . "Bonvesin de la Riva (Bonvesin dra Riva in milanes antich; Bonvicinus de Rippa in latin; 1240 ca. - 1313) l'è staa el primm e scriv giò in milanes in del secol XIII. Nassuu vers la metà del 1200 e mòrt in del 1313, Bonvesin l'è staa un fraa di Umiliati e l'ha ciappaa el sò nòmm de la Ripa ticinesa, a Milan, in dove el Fraa l'haa sogiornaa del 1290."@it . "Carl Maria Maggi (Milan, 3 Magg 1630-1699) l'è staa un famos poeta e autor de cumedie en la lengua milanesa, famos anca per aver inventaa el personagg del servidor Meneghin che l'è poeu diventà la mascherà pusèè popular del carneval ambrosian e perfin el suranomm di tucch i milanes ."@it . "Wikipedia (parnunziaa /ˈwikiˑpe:ˌdjɐ/) l'è una enciclopedia líbera e üniversal, dispunibila sül web e scrivüda in culaburaziun intal Internet dai internauti stess druvanda un prugrama líber wiki numinaa MediaWiki. L'è stada fundada in del 2001 e ghe n'è di versiun in 271 lengu. La version inglesa a l'è la püsee grosa e la Wikipedia in lumbard l'è nasüda in del 2005. Tücc i Wikipédi insema i riven a püssee da 60 miliun da vísit al dì e l'è vün di des sit püsee visitaa :."@it . "El règn Lombard-Vènet (Talian: Regno Lombardo-Veneto - Todesch: Königreich Lombardo-Venetien) l'è nassuu sotta el controll de l'Austria dopo de la restaurazion che l'è vegnuda a la fin del period Napoleonigh. L'è staa instituii el 9 de giugn del 1815 del Congress de Vienna, cont el Francesch II Duca de Milan e de Mantova ch'el divegn Francesch I del Lombard-Venet."@it . "La Cunfederaziun Elvetica o Svizera (Italian: Svizzera, Confederazione Svizzera; Tudesch: Die Schweiz, Schweizerische Eidgenossenschaft; Frances: Suisse, Confédération suisse; Rumanc: Svizra, Confederaziun svizra) al è una cunfederaziun de statt (i cantun) de l'Europa centrala; la gh'ha per vesin Germania, Francia, Italia, Austria, e Liechtenstein."@it . "El vocabol Wiki, o wikiwiki, el se utilizza per indicaa un document de ipertest e anca el programa ch'el se utilizza per mettel giò de manera cullettiva.En lengua havaiana wikiwiki el voeur dì rapid, e sto significaa chì el se poeu vedè in de la creaziòn rapida dij document de la enciclopedia. El prugtt l'è vert al pùblic ch'el gh'ha a disposizion una connezzion a l'internet.L'inventor del wiki l'è staa Ward Cunningham."@it . "L'è el nòm che a hinn cognossuu a Milàn i orfanej mas'c tiraa su in del orfanatrofi (sing.: martinett). I tosanett se ciamenn stellinn."@it . "Josef Radetzky (nomm intregh in todesch: Johann Josef Wenzel Anton Franz Karl Graf Radetzky von Radetz; nomm intregh in cecch: Jan Josef Václav hrabě Radecký z Radče; in milanes anca Radeschi; Trebenica, 1766 - Milan, 1858) l'è staa on general austriegh.L'è nassuu in Boemia. L'è 'ntraa in de l'esercit in del 1784 e l'ha tolt part a la guerra contra i Turch in del 1788-1789 e a quei contra la Francia rivoluzionaria e anca quei contra el Napoleon."@it . "Per la lengua germanica sparüda in del VI secul, varda Lengua langubarda.El lumbard (codes ISO 639-3 lmo) a l'è una lengua neulatina che la fa part de la fameja Gal-italica (o püssee precisament Galo-Rumanza-Cisalpena), una fameja che la furma un sistema linguistich diferent sia de quel talian che del Reto-rumanz."@it . "Una identitaa trigonométrica l'è una relazziun implicaant da li funziun trigonométrich e verificada par tüti li valuur da li variàbil í cuntegnüdi.Sti identitaa a pòden vess ütil, cur che una espressiun cunteneent da li funziun trigonométrich la gh-a besogn da vess semplificada.Li funziun trigonométrich inn un bell puu ütil in intégrazziun, par integrà da li funziun «non trigonométrich»: un prucedimeent abitüaal, al cunsist a fà un cambi da variàbil ütilizant una funziun trigonométrica, e a semplificà da séguit l'integrala utegnüda cun li identitaa trigonométrich.Notazziun: cun li funziun trigonométrich, a definiremm sin2, cos2, etc., li funziun tai che par ògni real x, sin2(x) = (sin(x))2, ..."@it . "La noziun da límit l'è bèla-e-intuitiva, malgraa la suva formülaziun astrata. Per dànn una introdüzziun sémplis,a-parlaremm chí dumà dal cas di sequenz(i) da nümer reaal e da chel di funziun reaal a una variàbil reaal."@it . "Freyja (o anca Freya, Freja), surela de Freyr (Frey, Frei) e tusa de Njǫrðr (Niord). L'è in gener cunsiderada la dea de la tera e de la fertilità in de la mitulugia nordica.Freya la guidava un car tiraa da una cubia de gat grand cume leun.da:Freja (gudinde)de:Freyael:Φρέγιαen:Freyaes:Freyafr:Freyait:Freyjahe:פרייהnl:Freyaja:フレイヤno:Frøya (mytologi)nn:Gudinna Frøyapl:Frejapt:Freyaru:Фрейяsl:Freyasv:Freja"@it . "El Carlo Cattaneo (Milan, 1801 - Lugan, 1869) l'è staa on economista e omm politigh italian.Lù el credeva un d'ona Italia unida e federal. L'ha scominciaa a fà politga duranta i Cinch Giornad de Milan, ma quand che i Austriegh hinn vegnuu indree, 'l s'è trasferii a Lugan, indove 'l s'è miss a insegnà materi economigh.L'è staa eleggiuu al Parlament Italian ma l'ha mai tolt part a ona quai settada, perchè 'l s'è refudaa de giuràggh fedeltà al re."@it . "L'agricultüra la näss 10000 an fa in de la Mesuputamia. Ul prim aratru a l'è staa faa sü inturna al 3500 A.C. Ul mulin al vegn realizaà in del 600 A.C. In del 1000 d.C. l'agricultüra a l'è turnada in desvilüp, e l'è staa inventaa ul cular rigid. Cun la descuverta de l'Ameriga a l'è staa impurtaa ul pum de tera, ul mergun, i tumates. In del 1786 la vegn intrüduta la trebiatris. In del 1840 a hinn staa inventaa i fertilizant chimigh."@it . "El Carlo Porta o pussee antigament Carla (Milan, 15 de giugn 1775 - 5 de genar 1821) l'è staa on poetta milanés. L'è consideraa el pussee grand poetta dialettal de Milan e, anca se l'è minga el pader de la lengua (titol ch'el speccia al Bonvesin de la Riva), el sò milanés l'è quell ch'el se droeuva per scrivv ancamò al dì d'incoeu."@it . "El Francesch Giusepp de Asburgh-Lorena (todesch: Franz Josef; ungheres: Ferenc Jószef; in Lombard anca Cecco Beppe; Schönbrunn, 18 de agost 1830 - 21 de ottober 1916), l'è staa l'imperador de l'Austria-Ungheria, oltra che re de Croazia e Boemia e del Regn Lombard-Venet (fina al 1866).L'è salii al trono imperial a desdott ann d'età, e 'l sò regn el n'è duraa 68: vun di pussee longh de la storia.In del 1854 l'ha sposaa la soa cusina Elisabetta de Wittelsbach (ciamada anca Sissi)."@it . "Ul tèrmin schwa (parnunziaa/ʃwɑː/), che al è la trascrizziun d'una parola ebràica (שווא) (significaant « zero », « nieent »), l'è impiegaa in linguística e in funulugía cun dò significazziun:una vucala neutrala, mía acentada e senza tun in impòrta-mía quaal léngua; da spess, ma mía sempru, a l'è una vucala médio-centrala (rutundada u no)."@it . "Gabrio Casati (Milàn 1798-1873) lè staa faa Podestà de Milàn in del 1837. Politich refurmador, in del 1848 durant i cinqu giurnad de Milan l'è staa ciamaa a faa el President del Govern Provisori de Lombardia, e l'è staa favorevol a la anesion lombarda al Piemunt. Dopu de la scunfita de Custoza l'haa cercaa de faa continuaa la guèra ma quand i Piemuntes han pasaa el Tesin in ritirada el Casati l'è andaa con lur."@it . "Cont el nomm de Cinch Giornad de Milan (italian: Cinque Giornate di Milano) intendom ona revolta popolar s'cioppada a Milan in del marz del 1848, che l'ha portaa a la liberazion de Milan del domini austriegh. A l'è vun di episodi pussee cognossuu del Risorgiment italian."@it . "Rumancc, Returumanich, Retich u Grigiun a hin i nom cunt i quai se cugnussen tüt i lenguv returumanich che se parlen in di valad del cantun muntagnus di Grigiun, Svizzera. El rumancc a l'è vün di quater idioma ufizial de la Svizzera, e le parla el 1% de la sò pupulaziun. A gh'è staa un temp che i lenguv returumanich a eren parlad in d'una zona estesa del center d'Europa. 'Sti lenguv a hin imparentaa cun di alter lenguv che se parlen in Italia, Svizzera e Francia."@it . "El Massimo d'Azeglio (Turin 1798 - 1866) l'è staa on scrittor e politgh talian.L'era on liberal e l'ha tolt part a la Prima Guerra d'Indipendenza italiana. Dopo de la battalia de Novara (perduda di piemontes), l'è staa ciamaa a guidà el Governo, ma in del 1852 el s'è retiraa per protestà contra l'union tra Urbano Rattazzi (de mancina) e Cavour (de destra)."@it . "Vièna (Todesgh: Wien; Cech: Vídeň; Italian e Ingles: Vienna; Slovacch: Viedeň; Sloven: Dunaj; Frances: Vienne; Latin: Vindobona; Ungheres: Bécs; Croatt: Beč; Turch: Viyana) l'è la capital de l'Austria e a l'istess temp del sò staa de la federazion 'Bundesland Wien'. La se troeuva a l'est del paes, arent a la fruntera slovacca, in su la riva del Danubi. L'ha gh'ha una popolazion de 1.600.000 abitant, che la vegn 2 milion per tùta l'area urbana, e a l'è la cità pussee granda del paes."@it . "Andy Warhol (6 òst, 1928 - 22 fevrér, 1987) a l'è stàcc ü pitùr 'mericà e fundadùr de la pop-art.Ol sò nòm de batès l'éra Andrew Warhola, nasìt a Pittsburgh, Pennsylvania, USA, da d'i 'migracc sluacc. L'à stödiàt art de la reclàm al CIT (Carnegie Institute of Technology, che adès al se ciama Carnegie Mellon University) de Pittsburgh."@it . "Camil Benso, cont de Cavour (Turin, 1810 - 1861) l'è staa el politich pussee important del Risorgiment italian. Fioeu del Michee e de l'Adele de Sellon l'ha cominciaa a studià per diventà offizial, ma in del 1831 l'ha deciduu de dedicàss a l'agricoltura e a l'economia. L'era de idei liberai e in del december 1847 l'ha fondaa \"El Risorgiment\", on giornal indove l'ha sostegnii el besogn de conced el statut e de fà guèrra a l'Austria per liberà el Regn Lombard-Venet."@it . "Vitori Emanuèl II de Savòja el Vitori Emanouel II de Savoya (Turin 1820 - Rouma 1878) l'è stad Rei de Sardegna del 1849 al 1861 e despoeu l'è devegnud el prim Rei d'Italia sota y Savoya fina la mort in del 1878.Fiyoeul del Càroul Albert, l'è salid al tron despoeu de la descounfita de Nouara; l'ha mantegnud el Statud Albertin e l'ha desfait el Parlament ch'el se refudava de firmar la pax count l'Austria."@it . "El Vincenzo Gioberti (Turin, 1801 - Paris, 1852) l'è staa on prett, politigh e filosof.L'è staa faa prett in del 1825 e 'l s'è miss con la Giovine Italia e in del 1833 l'è scappaa in Francia per scampà ona repression. Dopo che 'l s'è slontanaa del Mazzini, in del 1843 l'ha scritt giò el liber Del primato morale degli Italiani (del primatt moral di Italian)."@it . "El Vitòri Emanuel I de Savò