# started 2014-09-02T08:17:45Z "Lo cant de la Copa Santa o pus exactament La Cançon de la Copa ( en grafia mistralenca originala) , escrich per Frederic Mistral sus una musica de Micolau Sabòli, imne dau Felibritge, es considerat per d'unei coma l'imne provençau e tanben coma un imne occitan, a costat de Se canta.Mistral escriguèt aquel cant en referéncia a una copa d'argent que lei felibres catalans porgiguèron ais felibres provençaus pendent una taulejada que se tenguèt en Avinhon lo 30 de julhet de 1867, per grandmercejar de l’acuelh donat au poèta catalan Víctor Balaguer, exiliat politic en Provença. Aquela copa es l’òbra de l'escultor Guillaume Fulconis e de l’argentièr Jarry."@oc . " Lo can (var. chan, chen) o gos o chin es un mamifèr de l'òrdre dels carnivòrs e de la familha dels Canidae, coma tanben los lops, las mandras e los coiòts. Se pensa que foguèt d'en primièr la resulta de la domesticacion de lops que se seriá facha fa aperaquí 15 000 ans. La femèla es la canha o la gossa e los pichòts (cadèls) son de canhòts o gossets.Lo fach d'aver de gossets se pòt dire canhotar o gossetar.De scientifics pensan que lo gos domestic es una sotespècia de lop, Canis lupus familiaris. La societat canina se caracteriza per una ierarquia de companhoniá, ont cada membre ten un reng dins la societat, e cadun a una leialtat de las grandas envèrs lo grope. Los cans creisson en societat umana perqué las sieunas relacions ambe d'umans imitan los sieus esquèmas socials naturals. Lo gos es totjorn conscient de son reng de cara a sa posicion dins lo grope, e cal remarcar qu'un gos sovent se considèra el meteis l'animal màger, mentre considèra que lo sieu proprietari uman li es subordinat."@oc . "Una vila o ciutat es una unitat urbana espandida e fòrtament poblada (per oposicion als vilatges) onte se concentran la màger part de las activitats umanas : abitat, comèrci, industria, educacion, politica, cultura. En França, l'INSEE delimita la ciutat segon la continuitat de l'abitat.Los principis que govèrnan l'estructura e l'organizacion de la ciutat son estudiats en arquitectura e en urbanisme."@oc . " Animal amb un axe gelarièr (còrda) esquinièr. Los vertebrats son de cordats.Los cordats son un grop de metazoaris bilaterals deuterostomats caracterizats per la preséncia d'una còrda dorsala, almens en una fasa de sa vida."@oc . " Los vertebrats fòrman un sosembrancament del règne animal. Aqueste taxon, que dins sa version modèrna exclutz las mixinas, es considerat coma monofiletic. Aparten a l'embrancament dels Cordats, eles-meteisses un taxon dels Deuterostomians."@oc . "La lingüistica (tanben s'escriu linguistica) es una sciéncia umana o una sciéncia sociala qu'estúdia lo foncionament del lengatge uman. Un o una lingüista (tanben s'escriu linguista) es un scientific que ten la formacion e la competéncia necessàrias per trabalhar en lingüistica.La lingüistica, coma sciéncia, se caracteriza per d'apròchis pro diferenciats e s'organiza en tendéncias, quora complementàrias, quora concurrentas. Las tres tendéncias principalas uèi son l'estructuralisme, lo generativisme e la sociolingüistica (lista non exaustiva)."@oc . " Los mamifèrs son d'animals vertebrats qu'alachan sos pichons. Lista alfabetica dels genres de mamifèrs Lista alfabetica dels noms vernaculars de mamifèrs"@oc . "Una carrièra (var. carrèr, carriera, carrièira, carrèra, charrèira, charrièira, charriera) o una rua es un espaci de circulacion dins la vila."@oc . " esquiròl (var. esquiròu, eschiròl, eschiròu) es un rosegaire arboricòla de la familha de sciurids indigèna en Asia, en America e en Euròpa. De genres similars se troban en Africa.he:סנאיsah:Тииҥ"@oc . " Los Craniats son d'animals qu'an un cran ossós qu'enròda la partida anteriora del sistèma nerviós. Compòrta de placas dentigèras pels Mixinoïdes o una maissa pels Gnatostòmes."@oc . "Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz."@oc . " Lo rainal ros (Vulpes vulpes, var. rainal comun, que se ditz correntament lo rainal - rainard -, lo guèine, la mandra o la volp (var. la vòup), o vop) es l'espècia de rainal mai espandida en Eurasia, en America del Nòrd, en Africa del Nòrd e en Austràlia. Son pelatge es ros en general. Abita principalament dins de caunas cavadas per los taisses o los conilhs. Se noirís sustot de campanhòls, de conilhs, de peisses e de frucha.Son predator principal es l'òme, que lo cacèt per sa forradura, pel plaser e tanben perque lo rainal es vector de la ràbia. Una campanha de vaccinacion antirabica a rapidament permés d'eradicar la ràbia d'Euròpa de l'Oèst.Lo rainal èra ça que la encara caçat al Reialme Unit, dins las batudas fins al mièg de setembre de 2004, qu'aquela practica foguèt alara interdicha."@oc . "Los Eucariòtas (del grèc eu, verai e karuon, nuclèu) amasson quatre grands règnes del monde viu: los animals, los campairòls, las plantas e los protistas. Constituisson un grop fòrça larg d'organismes, uni- e pluricellulars, definits per lor estructura cellulara.Los eucariòtas possedisson, per oposicion als procariòtas (arqueobactèris e eubactèris) : d'organets, que devesisson l'espaci cellular en compartiments especializats, coma: lo nuclèu (que conten l'ADN), las mitocondrias, lo reticulum endoplasmic, l'aparelh de Golgi, los lisosòmas, los peroxisómas, los cloroplasts e las vacuòlas en çò de las plantas ; un citoesquelèt, compausat mai que mai d'actina e de miosina ; la facultat a realizar l'endocitòsi ; un ADN devesit en mantun cromosòmas; una division cellulara apelada mitòsi (amb intervencion dels centriòls e fusèl mitòtic) ; una vertadièra reproduccion sexuada."@oc . " La familha dels Canids compren de mamifèrs carnassièrs de las molaras nombrosas, de las arpas non retractilas coma los lops, los cans, los chacals o los rainals.Aquesta classificacion foguèt creada per Johann Fischer von Waldheim (1771-1853) en 1817."@oc . " Los placentaris (Placentalia), tanben apelats euterians (Eutheria), forman l'infraclassa mai importanta dels mamifèrs, dins l'embrancament dels Vertebrats.La caracteristica principala d'aquesta classa es que los embrions se desvolopan entièrament dins lo còrs de lor maire, e son alimentats durant la grossessa gràcias al placenta.Aquesta classa se devesís en òrdres: los artiodactils los carnivòrs los cetacèus los quiroptèrs los insectivòrs los lagomòrfs (conilh,...) los primats los sirenians los perissodactils (caval,...) los proboscidians (elefant,...) los rosegaires los tubulidentats"@oc . " Los terians (Theria), sosclassa de la classa dels mamifèrs, son d'animals que pòrtan lors pichons durant lor desvolopament, es a dire que pondon pas d'uòus. S'opausan als prototerians coma l'ornitorinc.Aqueste grop se subdivisís en doas infraclassas : los metaterians, que pòrtan lors pichons dins una pòcha extèrna ; los euterians, que pòrtan lors pichons en intèrne dins un placenta."@oc . ""@oc . " Eukaryota > Metazoa > Chordata > Craniata > Vertebrata > Euteleostomi > Mammalia > Eutheria > Carnivora > Fissipedia > Herpestidae Galidiinae Herpestinae"@oc . " Las Iènas, que compausan la familha dels ienids (Hyaenidae), son de carnivòrs terrèstres de granda talha (de 95 a 165 cm per l'ièna pigalhada) que lor pes pòt variar de 15 a 85 kg segon las espècias. An un aspècte calossut amb darrièr tombant. Se tròban en Africa subsaariana, principalament dins la savana e prèp de punts d'aiga. Mentre que l'ièna sembla un can gròs, fa partida d'una familha biologica separada. Es coneguda per son crit revertant un rire desplasent."@oc . "Eucariòtas > Metazoaris > Cordats > Craniats > Vertebrats > Euteleostòms > Mamifèrs > Eutheria > Carnivora > Fissipedia > Canidae > VulpesVulpes chamaVulpes corsacVulpes macrotisVulpes macrotis zinseriVulpes veloxVulpes vulpesVulpes zerdasimple:True fox"@oc . " Lo genre Canis es un genre de mamifèrs carnivòrs de la familha dels canids que recampa los cans dont los dingos, los lops, los coiòts e los chacals. Son coma totes los canids, provesits d'un odorat excellent. Lors pupillas son redondas."@oc . " Los amniòtas son un grop de tetrapòdes vertebrats (animals de quatre cambas amb colomna vertebrala) qu'an d'uòus adaptats al mitan terrèstre. Incluson los mamifèrs (sinapsids) e sauropsids (reptils e aucèls), e sos aujòls fossils."@oc . ""@oc . " Los felins o felids (Felidae) constituisson una familha de l'òrdre dels carnivòrs, de la sosclassa dels euterians, dins la classa dels mamifèrs. Demèst lors traches caracteristics figuran lor cap redond, lor maissa dotada de 30 dents, e lors arpas retractilas.Aquela familha se compausa de tres sosfamilhas : los felinats ; los acinoniquinats ; sa sola espècia es lo guepard, que pòt pas retractar completament sas arpas. los panterinats ; compren lo genre Panthera : los sols felidats capables de rugir"@oc . " Los orses son de grands mamifèrs plantigrads de l'òrdre dels carnivòrs, familha dels ursids, sosfamilha dels ursinats. En Occitània es present sustot en Bearn mas pòt anar fins a Bigòrra e Lengadòc."@oc . " Lo grop dels marsupials (Marsupialia), del grèc marsipos « sac », es una sosclassa de mamifèrs, onte la femèla a una pòcha abdominala, apelada marsupium, dins la quala pòrta son pichon aprèp sa naissença. Lo pichon, nat dins un estat de desvolopament fòrt incomplet, demòra dins aquesta pòcha, ligat a una mamèla de sa maire, fins que se pòsca noirir d'esperel.Los marsupials vivon totes en Austràlia, en Tasmania o en Nòva Guinèa, a l'excepcion de la sariga e de la musaranha marsupiala que vivon en America.Qualques exemples de marsupials : lo cangoró, lo oallabí, lo coala, lo vombat, la sariga. De nombrosas autras espècias son mens conegudas, coma lo gat marsupial, e fòrça an disparegut.Los marsupials se pòdon veire coma l'anèl de la cadena intermediari entre los monotrèmas ovipars e los mamifèrs placentaris."@oc . " Los suins (Suinae) son la sosfamilha mai importanta dels suids. Compren los genres seguents : Hylochoerus Potamochoerus Sus"@oc . " La familha dels procionids (Procyonidae) es la del raton lavaire. Compren los genres seguents repartits en doas sosfamilhas : los Potosinae Bassaricyon — 5 espècias d'olingos Potos — lo kinkajó los Procyoninae Bassariscus — 2 espècias de bassaris Nasua — 3 espècias de coatis Nasuella — lo coati de las montanhas Procyon — 3 o 7 espècias de ratons lavaires"@oc . "Eucariòtas > Metazoaris > Cordats > Craniats > Vertebrats > Euteleostòms > Mamifèrs > Eutheria > Cetartiodactyla Cetaçats Ipopotamidats Romiaires Suina Tylopodaca:Artiodàctil#Taxonomia"@oc . " Los actinopterigians son los peisses de nadarèlas raionadas. Son lo grop dominant amb 27 000 espècias pertot dins las aigas doças e los environaments marins. Son tradicionalament tractats coma una sosclassa dels osteictians, o peis ossós, mas coma lo grop es parafiletic pòdon èstre tractats coma una classa biologica completa."@oc . " Aqueste clad dels vertebrats acampa la quasi totalitat dels peisses de nadarèlas raionadas. Los caractèrs pròpris son:sacs aerians connectats dorsalament al tube digestiu (connexion perduda segondàriament dins cèrts teleosteans). escatas transformadas en « fulcres » sus l'espina a