# started 2014-08-16T14:32:52Z "Lo cant de la Copa Santa o pus exactament La Can\u00E7on de la Copa ( en grafia mistralenca originala) , escrich per Frederic Mistral sus una musica de Micolau Sab\u00F2li, imne dau Felibritge, es considerat per d'unei coma l'imne proven\u00E7au e tanben coma un imne occitan, a costat de Se canta.Mistral escrigu\u00E8t aquel cant en refer\u00E9ncia a una copa d'argent que lei felibres catalans porgigu\u00E8ron ais felibres proven\u00E7aus pendent una taulejada que se tengu\u00E8t en Avinhon lo 30 de julhet de 1867, per grandmercejar de l\u2019acuelh donat au po\u00E8ta catalan V\u00EDctor Balaguer, exiliat politic en Proven\u00E7a. "@oc . " Lo can (var. chan, chen) o gos o chin es un mamif\u00E8r de l'\u00F2rdre dels carniv\u00F2rs e de la familha dels Canidae, coma tanben los lops, las mandras e los coi\u00F2ts. Se pensa que fogu\u00E8t d'en primi\u00E8r la resulta de la domesticacion de lops que se seri\u00E1 facha fa aperaqu\u00ED 15 000 ans."@oc . "Una vila o ciutat es una unitat urbana espandida e f\u00F2rtament poblada (per oposicion als vilatges) onte se concentran la m\u00E0ger part de las activitats umanas : abitat, com\u00E8rci, industria, educacion, politica, cultura. En Fran\u00E7a, l'INSEE delimita la ciutat segon la continuitat de l'abitat.Los principis que gov\u00E8rnan l'estructura e l'organizacion de la ciutat son estudiats en arquitectura e en urbanisme."@oc . " Animal amb un axe gelari\u00E8r (c\u00F2rda) esquini\u00E8r. Los vertebrats son de cordats.Los cordats son un grop de metazoaris bilaterals deuterostomats caracterizats per la pres\u00E9ncia d'una c\u00F2rda dorsala, almens en una fasa de sa vida."@oc . " Los vertebrats f\u00F2rman un sosembrancament del r\u00E8gne animal. Aqueste taxon, que dins sa version mod\u00E8rna exclutz las mixinas, es considerat coma monofiletic. Aparten a l'embrancament dels Cordats, eles-meteisses un taxon dels Deuterostomians."@oc . " Los metazoaris (del gr\u00E8c meta, apr\u00E8p e z\u00F4on, animal, per oposicion als protozoaris) es lo nom mod\u00E8rne del taxon constituit pels animals (membres del r\u00E8gne animal) multicellulars. Los metazoaris son d'organismes eucari\u00F2tas multicellulars mobils eterotr\u00F2fs (tiran lor energia de la mat\u00E8ria viventa ja constituida) apareguts fa 700 milions d\u2019annadas."@oc . "La ling\u00FCistica (tanben s'escriu linguistica) es una sci\u00E9ncia umana o una sci\u00E9ncia sociala qu'est\u00FAdia lo foncionament del lengatge uman. Un o una ling\u00FCista (tanben s'escriu linguista) es un scientific que ten la formacion e la compet\u00E9ncia necess\u00E0rias per trabalhar en ling\u00FCistica.La ling\u00FCistica, coma sci\u00E9ncia, se caracteriza per d'apr\u00F2chis pro diferenciats e s'organiza en tend\u00E9ncias, quora complement\u00E0rias, quora concurrentas."@oc . " Los mamif\u00E8rs son d'animals vertebrats qu'alachan sos pichons. Lista alfabetica dels genres de mamif\u00E8rs Lista alfabetica dels noms vernaculars de mamif\u00E8rs"@oc . "Una carri\u00E8ra (var. carr\u00E8r, carriera, carri\u00E8ira, carr\u00E8ra, charr\u00E8ira, charri\u00E8ira, charriera) o una rua es un espaci de circulacion dins la vila."@oc . " esquir\u00F2l (var. esquir\u00F2u, eschir\u00F2l, eschir\u00F2u) es un rosegaire arboric\u00F2la de la familha de sciurids indig\u00E8na en Asia, en America e en Eur\u00F2pa. De genres similars se troban en Africa.he:\u05E1\u05E0\u05D0\u05D9sah:\u0422\u0438\u0438\u04A5"@oc . " Los Craniats son d'animals qu'an un cran oss\u00F3s qu'enr\u00F2da la partida anteriora del sist\u00E8ma nervi\u00F3s. Comp\u00F2rta de placas dentig\u00E8ras pels Mixino\u00EFdes o una maissa pels Gnatost\u00F2mes."@oc . "Un trobador \u00E8ra un po\u00E8ta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occit\u00E0nia, e en Catalonha, en Aragon e en It\u00E0lia. Lo t\u00E8rme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, proven\u00E7al...). L\u2019omol\u00F2g femenin del trobador es la trobairitz."@oc . " Lo rainal ros (Vulpes vulpes, var. rainal comun, que se ditz correntament lo rainal - rainard -, lo gu\u00E8ine, la mandra o la volp (var. la v\u00F2up), o vop) es l'esp\u00E8cia de rainal mai espandida en Eurasia, en America del N\u00F2rd, en Africa del N\u00F2rd e en Austr\u00E0lia. Son pelatge es ros en general. Abita principalament dins de caunas cavadas per los taisses o los conilhs."@oc . "Los Eucari\u00F2tas (del gr\u00E8c eu, verai e karuon, nucl\u00E8u) amasson quatre grands r\u00E8gnes del monde viu: los animals, los campair\u00F2ls, las plantas e los protistas."@oc . " La familha dels Canids compren de mamif\u00E8rs carnassi\u00E8rs de las molaras nombrosas, de las arpas non retractilas coma los lops, los cans, los chacals o los rainals.Aquesta classificacion fogu\u00E8t creada per Johann Fischer von Waldheim (1771-1853) en 1817."@oc . " Los placentaris (Placentalia), tanben apelats euterians (Eutheria), forman l'infraclassa mai importanta dels mamif\u00E8rs, dins l'embrancament dels Vertebrats.La caracteristica principala d'aquesta classa es que los embrions se desvolopan enti\u00E8rament dins lo c\u00F2rs de lor maire, e son alimentats durant la grossessa gr\u00E0cias al placenta.Aquesta classa se deves\u00EDs en \u00F2rdres: los artiodactils los carniv\u00F2rs los cetac\u00E8us los quiropt\u00E8rs los insectiv\u00F2rs los lagom\u00F2rfs (conilh,...) los primats los sirenians los perissodactils (caval,...) los proboscidians (elefant,...) los rosegaires los tubulidentats"@oc . " Los terians (Theria), sosclassa de la classa dels mamif\u00E8rs, son d'animals que p\u00F2rtan lors pichons durant lor desvolopament, es a dire que pondon pas d'u\u00F2us. S'opausan als prototerians coma l'ornitorinc.Aqueste grop se subdivis\u00EDs en doas infraclassas : los metaterians, que p\u00F2rtan lors pichons dins una p\u00F2cha ext\u00E8rna ; los euterians, que p\u00F2rtan lors pichons en int\u00E8rne dins un placenta."@oc . ""@oc . " Eukaryota > Metazoa > Chordata > Craniata > Vertebrata > Euteleostomi > Mammalia > Eutheria > Carnivora > Fissipedia > Herpestidae Galidiinae Herpestinae"@oc . " Las I\u00E8nas, que compausan la familha dels ienids (Hyaenidae), son de carniv\u00F2rs terr\u00E8stres de granda talha (de 95 a 165 cm per l'i\u00E8na pigalhada) que lor pes p\u00F2t variar de 15 a 85 kg segon las esp\u00E8cias. An un asp\u00E8cte calossut amb darri\u00E8r tombant. Se tr\u00F2ban en Africa subsaariana, principalament dins la savana e pr\u00E8p de punts d'aiga. Mentre que l'i\u00E8na sembla un can gr\u00F2s, fa partida d'una familha biologica separada. Es coneguda per son crit revertant un rire desplasent."@oc . "Eucari\u00F2tas > Metazoaris > Cordats > Craniats > Vertebrats > Euteleost\u00F2ms > Mamif\u00E8rs > Eutheria > Carnivora > Fissipedia > Canidae > VulpesVulpes chamaVulpes corsacVulpes macrotisVulpes macrotis zinseriVulpes veloxVulpes vulpesVulpes zerdasimple:True fox"@oc . " Lo genre Canis es un genre de mamif\u00E8rs carniv\u00F2rs de la familha dels canids que recampa los cans dont los dingos, los lops, los coi\u00F2ts e los chacals. Son coma totes los canids, provesits d'un odorat excellent. Lors pupillas son redondas."@oc . " Los amni\u00F2tas son un grop de tetrap\u00F2des vertebrats (animals de quatre cambas amb colomna vertebrala) qu'an d'u\u00F2us adaptats al mitan terr\u00E8stre. Incluson los mamif\u00E8rs (sinapsids) e sauropsids (reptils e auc\u00E8ls), e sos auj\u00F2ls fossils."@oc . ""@oc . " Los felins o felids (Felidae) constituisson una familha de l'\u00F2rdre dels carniv\u00F2rs, de la sosclassa dels euterians, dins la classa dels mamif\u00E8rs. Dem\u00E8st lors traches caracteristics figuran lor cap redond, lor maissa dotada de 30 dents, e lors arpas retractilas.Aquela familha se compausa de tres sosfamilhas : los felinats ; los acinoniquinats ; sa sola esp\u00E8cia es lo guepard, que p\u00F2t pas retractar completament sas arpas."@oc . " Los orses son de grands mamif\u00E8rs plantigrads de l'\u00F2rdre dels carniv\u00F2rs, familha dels ursids, sosfamilha dels ursinats. En Occit\u00E0nia es present sustot en Bearn mas p\u00F2t anar fins a Big\u00F2rra e Lengad\u00F2c."@oc . " Lo grop dels marsupials (Marsupialia), del gr\u00E8c marsipos \u00AB sac \u00BB, es una sosclassa de mamif\u00E8rs, onte la fem\u00E8la a una p\u00F2cha abdominala, apelada marsupium, dins la quala p\u00F2rta son pichon apr\u00E8p sa naissen\u00E7a."@oc . " Los suins (Suinae) son la sosfamilha mai importanta dels suids. Compren los genres seguents : Hylochoerus Potamochoerus Sus"@oc . " La familha dels procionids (Procyonidae) es la del raton lavaire. Compren los genres seguents repartits en doas sosfamilhas : los Potosinae Bassaricyon \u2014 5 esp\u00E8cias d'olingos Potos \u2014 lo kinkaj\u00F3 los Procyoninae Bassariscus \u2014 2 esp\u00E8cias de bassaris Nasua \u2014 3 esp\u00E8cias de coatis Nasuella \u2014 lo coati de las montanhas Procyon \u2014 3 o 7 esp\u00E8cias de ratons lavaires"@oc . "Eucari\u00F2tas > Metazoaris > Cordats > Craniats > Vertebrats > Euteleost\u00F2ms > Mamif\u00E8rs > Eutheria > Cetartiodactyla Ceta\u00E7ats Ipopotamidats Romiaires Suina Tylopodaca:Artiod\u00E0ctil#Taxonomia"@oc . " Los actinopterigians son los peisses de nadar\u00E8las raionadas. Son lo grop dominant amb 27 000 esp\u00E8cias pertot dins las aigas do\u00E7as e los environaments marins. Son tradicionalament tractats coma una sosclassa dels osteictians, o peis oss\u00F3s, mas coma lo grop es parafiletic p\u00F2don \u00E8stre tractats coma una classa biologica completa."@oc . " Aqueste clad dels vertebrats acampa la quasi totalitat dels peisses de nadar\u00E8las raionadas. Los caract\u00E8rs pr\u00F2pris son:sacs aerians connectats dorsalament al tube digestiu (connexion perduda segond\u00E0riament dins c\u00E8rts teleosteans). escatas transformadas en \u00AB fulcres \u00BB sus l'espina anteriora de cada nadar\u00E8la. pres\u00E9ncia d'un \u00F2s nov\u00E8l dins la mandibula inferiora, lo \u00AB supraangular \u00BB.Los gropes filhs son los condrosteans e los neopterigians.fa:\u0634\u0639\u0627\u0639\u200C\u0628\u0627\u0644\u0647ja:\u6761\u9C2D\u4E9C\u7DB1zh:\u8F3B\u9C2D\u9B5A\u7DB1"@oc . " Los Neopterigians son de peisses que recampan, gr\u00E0cias als Teleosteans, la quasi totalitat dels peisses e la mitat dels Vertebrats. Contr\u00E0riament als Condrosteans qu'an una boca sus la f\u00E0cia inferiora, la boca es dins la longor del c\u00F2rs de l'animal. Lor caract\u00E8rs mai marcants son : un nombre egal d'\u00F2sses dermics e de sup\u00F2rts de raions de la nadar\u00E8la dorsala (pterigiof\u00F2res). un \u00F2s particular, lo simplectic qu'interven dins l'articulacion de la maissa."@oc . " Elasmobranchii es la sosclassa dels Condrictians que recampa las l\u00E0mias e las rajas.Elasmobranchii es lo nom nov\u00E8l per Selacian."@oc . " Sus es lo genre dels suids qu'acampa los p\u00F2rcs e singlars.Compren las esp\u00E8cias seguentas : Sus barbatus - singlar de mostachas Sus bucculentus \u2020 - singlar de Vietnam (atudat) Sus cebifrons - singlar de las Visasyas Sus celebensis - singlar de Cel\u00E8bes Sus heureni - singlar de l'illa de Flores Sus oliveri - singlar de Mindoro (Filipinas) Sus philippensis - singlar de las Filipinas Sus salvanius - singlar nan Sus scrofa - singlar, p\u00F2rc Sus timoriensis - singlar de Timor Sus verrucosus - singlar de Java"@oc . " Los condrosteans (Chondrostei) son de peisses actinopt\u00E8rs que ne dem\u00F2ra f\u00F2rt pauc d'esp\u00E8cias u\u00E8i. Son esqueleta a la particularitat d'\u00E8sser f\u00F2r\u00E7a cartilaginosa (chondro, \u00AB cartilatge \u00BB). Lor morre es f\u00F2rt alongat e p\u00F2rta d'organs sensorials particulars : los barbilhons sensorials. La boca es sus la f\u00E0cia ventrala. Es dins aqueste grop que se tr\u00F2ba lo mai gros peis d'aiga do\u00E7a conegut, lo beluga europ\u00E8u (Huso huso), que p\u00F2t mesurar fins a 8 m\u00E8tres e pesar 1,3 tona."@oc . " La classa dels condrictians (Chondrichthyes), (del gr\u00E8c chondros \u00AB cartilatge \u00BB e ichthys \u00AB peis \u00BB), o peisses cartilaginoses, recampa los peisses que possedisson una esqueleta cartilaginosa, e una p\u00E8l recob\u00E8rta d'escatas placo\u00EFdas (en forma de dents). Lors dents son d'escatas placo\u00EFdas transform